Entrevistem als nens l’aula d'acollida que porten a l’escola un mes.
Aquests nois venen de l’Àfrica, no dominen molt l’ìdioma i tenen entre 14 i 16 anys.
Quina situació tenies on vivies?
Ismael: Era classe mitjana, el meu pare tenia una botiga i jo treballava amb el meu pare.
Hatim: Treballava de perruquer.
Monir: Estudiava i treballava amb mercaderia.
Abdnour: Només estudiava.
Com et vas sentir quan vas arribar a Espanya?
Ismael: Feliç per una part i trist per una altra.
Hatim: Trist perquè no estava amb la meva família.
Monir: Vaig arribar a França però em va agradar més quan vaig arribar a Barcelona.
Abdnour: Trist.
Trobes a faltar a la teva família?
Ismael: Sí, molt.
Hatim: Sí.
Monir: Sí.
Abdnour: Molt.
Et comuniques amb la teva família? De quina manera?
Tots: Sí, per telèfon. Alguns dels nostres familiars estan aquí.
T’alegra tenir una nova oportunitat de refer la teva vida?
Tots: Sí, perquè aquí pots aconseguir un futur millor. Aquí hi ha més qualitat d'educació.
Perquè aquí hi ha més justícia.
Al nostre país els professors poden pegar els alumnes. En una sola classe hi havia 107 persones.
Us heu integrat bé a l'institut?
Tots: Sí, i ens agrada molt.
Heu conegut a algú nou?
Tots:Sí, a l'institut hem conegut gent i a l'alberg hem conegut els educadors.
Tens ganes de fer classe amb nosaltres?
Tots: Sí, perquè podem estudiar més matèries i relacionar-nos més amb la gent.
Com vau venir? Per què?
Monir: Vaig anar amb avió a França, amb el meu pare, i vaig arribar a Barcelona amb autobús.
Abdnour: El primer dia, vaig intentar anar amb patera, però la patera es va enfonsar, i vaig haver de tornar al Marroc, vaig estar-hi una setmana. Després em vaig amagar en el motor d'un camió en el viatge fins a Ceuta. Allà em van trobar i em van portar al centre on sóc ara.
Ismael: Primer vaig agafar un autobús per arribar al Marroc, i d'allà vaig agafar una patera per arribar a Melilla, i de Melilla fins a Espanya vaig anar en un vaixell de policia. Vaig estar dos anys per poder arribar a Espanya.
Què va ser el més difícil des que heu sortit d'on vivíeu?
Abdnour: Quan es va enfonsar la patera, jo vaig sobreviure, però molta gent es va ofegar, i entre ells hi havia amics meus.
Ismael: El més difícil va ser el desert, pel dia tenia molta calor i a la nit molt fred, no tenia aigua, el nostre cotxe es va espatllar, i un amic meu va morir allà.
Troben molt a faltar el seu menjar?
Monir: Sí, però aquí també hi ha menjars molt bons.
Abdnour: Sí, algunes, però tampoc hi ha molta diferència.
Ismael: Sí, molts menjars, el blat de moro, la llet, l'arròs i moltes més.
D'on veniu?
Abdnour: Del Sàhara.
Monir: Del Marroc.
Ismael: De Guinea.